Fa 5 anys ens va arribar el seu segon cd, i d'ell en comentàvem que encara que bons músics, a Four Ways els faltava urpa, els faltava una mica de risc, intensitat, el saber fer temes que agradin a la gent, perquè només tocar bé no és suficient.
Cinc anys després, ens arriba aquest seu tercer treball, aquest “Twisted Times” on han millorat encara més com músics, però no han millorat cap dels seus aspectes negatius. Segueixen sent cançons que no criden l'atenció en absolut, que no prenen cap mena de risc, que no innoven en res, que no tenen res que les faci atractives a qui no els segueixi de prop.
Cal canviar de mentalitat, d'enfocament, de productor, de quelcom o de tot, però no pot ser que després d'una dècada i tres cds no hagin aconseguit un sol tema que cridi prou l'atenció com per a escoltar-lo amb interès de principi a fi. Fins i tot un dels temes més versionats dels últims temps, com és “Relax”, perd gran part del seu atractiu que és aquest ritme ballable que té, per passar a ser un altre tema més del disc que passa per les teves oïdes sense pena ni glòria.

Lluís