En meitat d'aquest "boom" d'edició de discos, que ningú sap com acabarà, ens trobem amb aquest segon treball dels Abyss. Volia començar la crítica content perquè a la fi la seva vessant progressiva se'ns mostra clarament entre el seu metal melòdic. Però clar, ara pensareu que és metal melòdic progressiu i us vindran al cap aquells cents de grups europeus de japi metal amb suposats cantants que ens destrossen les oïdes a cops de falset, o simplement grups de metal melòdic que creuen que no emprar el compàs 3x4 és ser els nous Dream Theater.

Això no són temes melòdics, amb canvis de ritme, melodies i escales que per separat seria quelcom incomprensible, però que en conjunt resulta agradable d'escoltar.

Però sí és el aconseguit pels Abyss en aquest "Sin Ángeles", tot i que en algunes cançons com "Dulce Mal" i "Medio Oriente" hi trobem una base rítmica massa típica als grups progressius, després ens sorprenen sobretot amb "De Fuego y Traición", però també amb els successius temes fins al final del disc. Canvis realment bons i melodies molt ben buscades i executades, tant pels instrumentistes com per aquesta gran veu de Jaime García.

Encertat disseny (compensant el de l'anterior cd) que guarda a dins un gran treball des de la composició fins a la execució, on es podria millorar la profunditat de les seves lletres, que tractant magníficament l'ànima humana (sentiments, impulsos, caràcter...) conceptuant-la en la figura de l'àngel, se'ns queda aquí sense deixar cap camí obert; alguna cosa havia de quedar per millorar al tercer, que si no, se'ns retiren amb aquest.

Lluís