Amb el post-grunge de moda, el filó Nickelback està donant per molt i ara és molt habitual que de sota de les pedres surtin bandes que intentin orientar la seva música a aquest estil de relativa recent creació. Fins i tot podem arribar a trobar bandes més atrevides (o menys creatives) que s'atreveixen a plagiar directament a la banda canadenca que actualment ostenta l'etiqueta de banda post-grunge per excel•lència. Des de Las Vegas ens apareix una d'aquestes bandes que intenta treure-li profit a la veta oberta per Nickelback i seguida ara ja per tants grups però que almenys en aquest cas, Adelitas Way ha intentat desmarcar-se de la massa dotant a la seva música d'un punt de creativitat. Amb una barreja de post-grunge i Hard Rock, a vegades amb algun toc New Metal, Adelitas Way es presenten davant de nosaltres amb un disc homòmim i de grans sensacions, molt complet i amb les precises i inevitables referències cap a Nickelback però sense excessos, assemblant-se en alguns passatges a uns Linkin Park que així d'entrada poc tindrien a veure amb el post-grunge. I aquest és l'encant d'Adelitas Way, la varietat, l'àmplia amalgama de referències que poden ostentar, fregant en algunes comptades ocasions la frontera del pop, encara que això sí, amb molta dissimulació. Completíssim disc de debut de la banda americana, on el però més gran seria l'elevat nombre de balades i/o temes tranquils que inclouen en el cd, però que almenys mantenen el nivell qualitatiu aconseguint superar amb nota molt elevada el seu debut discogràfic.

Sergi