Agalloch podrien ser catalogats com una mena de Tolkiens del metal, doncs des del seu inicial "Pale Folklore" fins a aquest tercer "Ashes Against the Grain" han sabut crear, a partir de múltiples influències, un univers imaginari del que només ells tenen la clau. Però l'univers Agalloch, al contrari que el de Tolkien, no està poblat per elfs ni nans, ni parteix d'una divisió tan obvia entre el bé i el mal. El seu univers resulta molt més complexe, etèri, brumós, és un lloc on no hi ha reis i on difícilment s'hi pot trobar la glòria del guerrer vencedor. És un espai d'emocions difícil d'etiquetar, on els prejudicis i les presuposicions han de ser les mínimes.

Amb "Ashes Against the Grain", aquests nord-americans han recuperat part de la cruesa del seu primer disc però sense oblidar les grans cotes d'elegància que van assolir en el seu següent "The Mantle". Continúen oferint-nos temes extensos en minutatge i emocions, i el dia que deixin de fer-ho, molts cérvols moriràn.

Ivan Cateura