Tercer àlbum del projecte més íntim i personal del polifacètic vocalista finlandès Pasi Koskinen (Shape of Despair, To Separate the Flesh from the Bones, ex-Amorphis...). Ens trobem davant d'un disc de dens i agònic Dark Metal. Bé, segons el pròpi Pasi, Ajattara és un projecte de Black Metal de l'antiga escola, però els ambients obscurs, opressius, a mig temps, i certes influències de l'escena doom, em porten a comparar-lo més amb grups com Bethlehem o Alastis que no amb bandes de Black Metal de la vella escola.

"Tyhjyys" és un disc molt homogeni, compacte, sense fissures, que sembla no voler sortir en cap moment del seu guió original. Tots els temes semblen produïts sota un mateix patró en que l'atmosfera hi juga un paper cabdal. Així "Tyhjyys" es deixa entendre com un tot, en que cada riff i cada melodia encaixen dins del perfil d'un gran pla maquinat per el senyor Koskinen per tal de fer entrar a l'oient en un vortex que només el creador de la pròpia obra sap on va a parar.

Una bona proposta de metal extrem per a fans de la música densa i agònica.

Ivan Cateura