Ajattara comencen a tenir un problema, bé, de fet, segons a qui li preguntis, et dirà que aquest problema el tenen des de fa dos o tres anys, i és que no sabem si per falta d'ambició, d'idees, o simplement per convicció, Ajattara no deixa de treure discs calcats entre si mateixos.

Així, aquesta banda finesa continua practicant un dens i interessant dark metal que, acompanyat per l'agonia vocal de Koskinen, sona d'allò més evocador i dolç a orelles de tot bon misantrop. El problema és que ens dona la sensació d'haver escoltat aquest "Äpäre" en moltes altres ocasions en forma de "Itse", "Kuolema" o "Tyhjyys".

Molts pensàvem que Pasi Koskinen (o Ruoja, com es fa dir en aquest projecte), una vegada fora de Amorphis, donaria un nou impuls al seu projecte personal, però la veritat és que sembla guardar-se part de les idees i les ganes per als seus nombrosos i variats projectes paral.lels.

Seguirem de prop la seva evolució perquè... algun dia variaran una mica de registre, dic jo.

Ivan Cateura