Ja sabem que això del metall es mou per modes, i últimament la moda és trobar un títol als cds que defineixi el seu contingut, la línia a seguir o una pista del que ens trobarem.
I tal com indica aquest "BackThroughTime", tornem enrere, tornem a abans que algú li digués al vocalista de la banda, en Christopher Bowes, que era un bon cantant, i aquest s'ho cregués. Potser de petit no el van estimar prou, potser amb aquestes orelles que té amb les que ni el príncep Carles pot rivalitzar, es va traumatitzar, i la primera vegada que li van dir quelcom positiu, s'ho va creure, i així de malament va sortir aquell "Black SailsatMidnight".
Tornem a un temps on la veu solista no era el més destacat de les cançons (almenys no totes), quan el que importaven eren les melodies, els temes fiesteros, els cors alcohòlico-piratilles, ritmes intensos, etc.
No arriba al nivell del seu debut, ja que no tenim l'element sorpresa, i encara tenim temes on aquesta veu mediocre d'en Christopher s'erigeix com a element principal i destacat per sobre dels altres, però si que tenim altres temes on podem gaudir i incloure en algun recopilatori per a nits alcohòlico-fiesteres o que faran saltar, botar i bramar a la gent en els seus concerts.

Lluís