Després de set anys de la mort d’un grandíssim “no-màrtir” del Grunge com és Layne Staley, el que queda d’Alice in Chains, amb Jerry Cantrell al capdavant, tornen per fi amb un nou Lp.
Aquest nou “Black Gives Way to Blue” arriba amb tota la màgia dels Alice in Chains originals totalment intacte. El nou vocalista, William Duvall, no desentona en absolut amb l’essència general del grup ni amb la profunditat dels cors de Cantrell, encara que segurament tampoc se li ha donat tot el protagonisme que hauria tingut un Layne en vida.
A nivell compositiu trobem un disc enorme, que manté el nivell de tota la seva discografia anterior. Els temes continuen sonant a la seva clàssica barreja entre l’angoixa del Grunge, la densitat del Metal i les increïbles harmonies marca de la casa. Com és costum en la seva discografia, trobem un disc variat en què cadascun dels temes demostra una enorme personalitat. Des de la inicial declaració d’intencions “All Secrets Known”, passant per la densa “A Looking in View”, fins a l’acústica “When the Sun Rose Again”, Alice in Chains ens demostren que, realment és possible renéixer d’entre les teves pròpies cendres i tornar al món de la música per la porta gran. No tenim cap dubte de què, si les drogues ho permeten, Alice in Chains pot viure a partir d’aquest moment una segona joventut.
De ben segur que “Black Gives Way to Blue” és un dels discs que marcarà aquest 2009.

Ivan Cateura