A les pel·lícules, si vas caminant pel carrer, sol, deprimit, pensant en el per què de la teva existència, o en el significat de les coses que t'ocorren, si estàs en aquest punt en el qual pel cap no deixa de rondar-te la idea d'acabar amb la teva vida, és en aquest precís moment en el qual per art de màgia es travessa pel teu camí una d'aquestes dones que sense saber la forma (encara que molts pugueu imaginar-vos-la) et canvia la vida completament.
En el meu cas, hi ha vegades que em passa, que perdo l'esperança en això de la música, que tinc la sensació que no faig més que suportar milers de bandes que no saben fer una altra cosa que plagiar o viure del que altres ja han estat vivint abans que ells, i que hi ha una roda que tanca aquest cercle viciós del qual molt pocs saben distanciar-se per realment crear.
All Ends, des de Suècia, evidentment, no només té a aquesta dona que és capaç de canviar-te la vida sinó que en té dues a les seves files. Dues increïbles frontladies a les veus que donen un punt d'originalitat a aquesta banda de nova creació, que amb un estil Rock/Metal evita poder ser equiparat a bandes com Within Temptation, Nightwish o Evanescence, com pràcticament totes les bandes de vocalistes femenines que han sortit els últims anys.
Tretze grans temes, amb molta intensitat i molts candidats a grans hits recorren aquest immens debut que ens omple el cor d'esperança i ens fa veure a aquesta banda sueca com la candidata perfecta per fer-nos gaudir, vibrar i sentir la música ben endins els anys vinents.

Sergi