CRÍTIQUES DE CDS

Andersen, Andre
Títol Black on Black (2002)
Segell Frontiers / Goimusic

Aquí tenim al polifacètic líder dels Royal Hunt, mostrant-nos de nou llurs aptituds a l'hora de composar i de tocar, i per segon cop en solitari, de forma paral.lela a llur formació habitual amb la que tants regals auditius ens ha fet.

El cert és que no s'allunya molt aquest "Black on Black" del que puguis escoltar a qualsevol disc dels Royal Hunt, tot i que sí que es pot dir que és un xic més directe, amb cançons més planeres, desprenent neoclasicisme, virtuosisme i l'exquisitat de l'AOR i el Hard Rock més melòdics. Tot això passat per l'especial filtre d'aquest danès d'impecable estil i apurada tècnica. Una altra de les virtuts del disc, com també del seu creador i executor, és la visió de conjunt, tan encertada com per a què aquest treball no tingui alts i baixos.

Tampoc s'ha de creure que aquest és el disc de l'any, però no es pot negar que el senyor Andersen ha anat força més enllà del que sol anar la majoria de músics amb els seus projectes secundaris, on es limiten a col.locar tot aquell material que no té cabuda als seus grups de més repercusió.

Per últim, comentar que el rialler de l'André s'ha fet càrrec de tota la composició, dels teclats, caixos i guitarres rítmiques, comptant amb els serveis d'un molt encertat René Rieland per als solos de guitarra, Kaj Laege als tambors i aquest gran "gentleman" britànic que és Ian Parry, especialment aplicat a cançons com "Coming Home", "Tell Me Why" o "Life", o, si més no, millor aprofitat que en els enregistraments amb Elegy o Consortium Project.

Ivan Sàez

< Torna a l'Índex