Normalment no fem crítiques sobre recopilatoris, ja que seria poc interessant el debatre només l'elecció dels temes i l'artwork del cd.

Però en aquest cas els temes han estat regravats per al recopilatori. A favor està el fet que la producció és millor, i la base rítmica sona més potent, ajustant-se més als gustos actuals. També l'artwork és bo i encertat, i l'elecció dels temes, perfecta.

Però no tot és tan positiu en aquest recopilatori dels tres principals grups de l'Andersson: Majestic, Time Requiem i Space Odyssey. Per als fans de'n Goran Edman això serà una meravella: temes bons de per si, millorats i ara gravats amb la veu de l'Edman. Però per a la resta de la humanitat no ho és, ja que Goran Edman, reconeixent que és un bon cantant, no té la potència ni el cos a la veu de'n Patrick Johansson d'Space Odyssey, però, i sobretot, no té ni la teixidura ni la capacitat de jugar amb la veu de l'Apollo, aquest genial cantant de Time Requiem (ex Majestic), Meduza, Sandalinas, etc... El pitjor de tot és que en Goran no canta com sap ell, sinó que imita a l'Apollo, i en alguns moments, encara que arriba als tons, es queda amb un filet de veu que no li permet fer més que mantenir el to.

El que podria haver estat un molt bon recopilatori, ens deixa amb la impressió de ser un gran error de l'Andersson qui, ja que ens deixa sense aquests dos monstres de la veu com són en Patrick i l'Apollo, almenys podria haver adaptat els temes a la veu de'n Goran Edman, i que sonessin menys rars.

Lluís