 No ho sé, aquest estiu han sortit algunes cosetes bones, però crec jo que si ha sortit un disc potent i contundent, de qualitat acollonant i per a desgastar escoltant-lo, és aques "Enlighten the Darkness".
Però bé, en certa forma ja podríem acabar aquí la crítica, però ja que ens hi hem posat, provarem que si els del grup es llegeixen això, el dia que ens trobin ens convidin a una caixeta de cerveses...
En aquesta segona etapa dels Angel Dust els seus darrers discos eren bons però irregulars, un parell o tres cançons potents i amb canya per a descarrilar un tren (també podríem dir per a estampar un Concorde, però sembla que això ja ho fan sols), però amb la resta del disc bastant fluixet, i més en el cas del "Border of Reality", d'on vaig quedar flipat en escoltar aquest tema que obre i dóna títol al disc, però molt decebut amb la resta. Doncs bé, semblen haver pres exemple dels Grave Digger i haver decidit que les segones etapes són per a arrasar, i amb un xic de promoció, és el que farà aquest disc.
Des del primer fins al darrer detall és un disc genial, canvis de ritme que aturen la cançó gairebé en sec o que en moments passen d'un ritme gairebé Doom a quelcom que va a més de 100 per hora, uns riffs trepidants combinats amb parts lentes i acústiques, aquesta veu melodiosa i tendra que va pujant trencant-se i convertint-se en pura força, però sense perdre el control... tot envoltat en aquest so característic d'Angel Dust amb els teclats i el so del piano acompanyant en molts moments, i un xic de tecnologia per a començar i acabar alguns temes, que no molesta gens a les orelles del més clàssic... tot això et fa bullir la sang en sentir aquest disc.
Temes a destacar... és difícil, però em quedo amb "Let Me Live" (molts grups somiarien en fer un tema com aquest per obrir el seu disc), "The One You Are" (amb una veu femenina per allí que també acollona) i "Cross of Hatred" (odi pur convertit en música), temes que en directe no dislocaran cervicals, sinó que directament faran saltar caps pels aires... bé, si hagués estat anys enrera, ara, amb la moda aquesta de saltar amunt i avall no sé jo... doncs rés, una cervesa per ells.
Lluís Batlle
|
