 No han baixat, ni tan sols una mica, la qualitat de les cançons en aquest, el seu nou treball, donat a la fuga d'un dels seus principals compositors, André Matos, per grata sorpresa dels que ens esperàvem qualsevol cosa en plan "hem tornat i no sabem per qué!!!".
No falla la seva nova base rítmica degut a la espantada de Ricardo Confessori i Luis Mariutti. Fins i tot gosaria dir que és molt millor!
No ens imaginem a l'Eduardo Falaschi, actual cantant del grup, transvestit brutalment, barreja de Prince i Marilyn Monroe com en un delirium tremens se'm va aparèixer pel cap l'André Matos en escoltar un dels seus nous projectes, Virgo, amb Sasha Paeth. Saludem al nou Au Fènix del Metal!
Perque pilles el disc, llegeixes el títol i penses: merda, qué original... I aquí s'acaben els errors a part de ressenyar que el nou cantant en detalls minúsculs sembla voler adaptar el caràcter vocal d'en Matos. Detalls que no fereixen en absolut el resultat final, que és excel·lent.
Poques bandes que han estat entre l'espasa i la paret tenen la capacitat de treure el millor de sí mateixos i mirar endavant. I aquí Angra han sabut unir èpica, duresa i qualitat, músics que no s'han traït (o traït el seu passat) y s'han re-inventat d'una manera intel·ligent.
Devi
|
