La qualitat de la banda brasilera Angra és totalment indiscutible. Començant pels seus temps passats, amb la formació inicial i acabant per la formació actual. Han passat per sobre de tot, fins i tot quan tot el món els va arribar a donar per morts, ells van ressorgir (i mai millor dita amb el seu "Rebirth") i van seguir cap a davant. Angra sempre s'han mogut en la frontera del Power Metal i del Metal Melòdic, sent el seu so i la seva embranzida un dels més característics i respectables de l'escena. Sí, sé que això sembla més aviat la introducció d'un testament, i no pretén ser-lo, com tampoc pretén ser-ho aquest nou treball de la banda sud-americana, un treball que et deixa una mica confús.
D'una banda és innegable i inapel.lable que la qualitat compositiva d'Angra no ha disminuït gens. Aquest treball té tanta qualitat com qualsevol altre disc que hagin pogut editar fins a dia d'avui. Això sí, oblideu-vos d'aquell so característic i respectable d'Angra del que he parlat més amunt i que tots sabríem reconèixer. Tenim quelcom segurament més ambiciós però menys agressiu, amb menys feeling i ganxo, quelcom que no ens entrarà ni a la primera escolta, ni probablement a la tercera, però que els més pacients sabrem apreciar.
Tenim una aposta cap a alguna cosa nova, cap a un so una mica més Hard Rock, un fet que els honra però amb el que haurien de tenir molta cura, tant en l'adaptació al nou so com en la forma de transmetre-se'l al seu públic. Això últim crec que serà el que més els costarà.
Sergi |