El fet que el terreny de Sarah Jezabel Deva (Cradle of Filth, The Kovenant, Therion, Mortiis) no hagués anat mai més enllà de meres encara que importants col·laboracions donava a aquesta nova aventura un toc especial, tant per a ella com per als seguidors de la seva veu (i també per als qui directament segueixen el seu cos). I amb Angtoria tenim dos protagonistes: La veu i la música.

La veu: Sarah té l'oportunitat de demostrar el seu potencial essent ella la veu principal en tots els talls i per mi es queda a mig camí. No brilla, no destaca, no fa més que el just per a emplenar la instrumentalizació amb una veu femenina, si voleu agradable. Però res més.

La música: Els germans Rehn s'encarreguen d'això, almenys de les guitarres. Per a la resta han aportat el seu granet un munt de col·laboracions que no em posaré a citar ara perquè no em ve massa de gust. Bàsicament tenim un Metall Épico Orquestal del que ja tots hem sentit a parlar, però sense molta agressivitat ni cruesa, més aviat amb tonalitats fosques i melòdiques.

Res, que tenim un bon intent de grup nou però que no destaca ni per originalitat ni per cops d'efecte importants en quant a música es refereix.

Sergi