Abans de començar, reconèixer que sempre he estat més de la primera meitat dels 90, aquell Thrash poc usual amb aquelles melodies entre melancòliques i esborronadores m'agradava més que el gir que van fer després cap a quelcom més Groove i potent.
De totes formes, quan veus a en Jeff Waters escalfant abans del concert i donant-ho tot durant el mateix, te n'adones que aquest thrash groove és el que li surt de dins i amb el que gaudeix. Ara, quan torna a tenir a un vocalista al grup que encaixa en la seva música, porta temps amb ell, i, potser no és el més important per a un grup de metall extrem però sí per a la convivència, que no es dedica a perseguir-lo ni a ell ni al productor amb un ganivet de carnisser per estripar-los vius, té les bases per a un futur musical interessant, i estem parlant d'una banda amb 25 anys a les seves espatlles.
El que més sorprèn d'aquest disc homònim (a part de tenir la portada més currada dels discos homònims que han sortit aquest any, i no són pocs), és el so del baix, la forma de tallar els riffs, que, sens dubte, ens porten a pensar en un "Set the World on Fire", però sense "estovar" la seva música, mantenint-se fidel a l'estil que actualment practiquen Annihilator, només que fent un ullet al passat, arrencant un somriure als seus fans més veterans. No creieu que tornen a fer la música dels seus inicis, no són Metallica que no saben com guanyar més pasta, no són U2 a què se'ls ha acabat la imaginació, no són Judas Priest que no saben estar sense Halford i Halford no sap fer res més (encara que a la seva edat ja no pugui fer-ho). No, res d'això, són Annihilator i des de fa molt temps, Annihilator són sinònim de canya, l'única cosa que, en aquest nou disc, en Jeff Waters es pren la llicència de recuperar vells sons per fer el que li agrada avui dia.
És un disc que agradarà als seus fans de l'última dècada, és un disc que meravellarà als qui l'hagin seguit des del principi i els hagi agradat la seva evolució, i és un bon disc pels que preferim aquella primera època però entenem que les inquietuds musicals de Waters han evolucionat.

Lluís