A veure quan triguem a posar-los-hi nom a aquesta dèria discogràfica de publicar centenars de grups que, homenatgen als seus herois del rock n' roll dels setanta, amb una energia que et fa endevinar que en aquells moments, ni tan sols havien nascut. El fet en sí és que The Answer hem recorden als Cry Of Love del "Brother", encara que més com a història personal, que musicalment parlant. Si que si assemblen a l'hora de crear temes intemporals, però The Answer fugen bastant de la essència més folk americana per centrar-se en el rock amb idees més properes al Hard. El que espero és que així com Cry... varen rebre milers de lloances i premis de la crítica, The Answer no caiguin en un oblit que ,potser, els seus antecessors tampoc mereixien.

"Rise" és dinàmic i fresc, intel.ligent perquè sap atreure l'atenció dels nostàlgics i les ganes de descobrir i gaudir dels més joves. I no seria agosarat el dir que és un dels millors treballs de l'any del gènere. Però el que més em temo és que les discogràfiques faran, per variar, un canvi de terç quan creguin que el filó d'aquests grups "retro" ja ha estat prou explotat, i llavors poden caure en el "mal de Cry Of Love".

Devi