Tres anys han trigat els Anthrax a aconseguir treure un nou disc, i l'espera ha valgut la pena. Els problemes que ha hagut de soportar aquest grup des dels seus inicis i que es van veure aguditzats als últims temps semblen haber tret el millor d'ells; aquest disc n'és la prova.

No hi ni una cançó dolenta. De fet, i per estrany que sembli, totes podríen llançar-se com a singles (recordeu que estic parlant d'Anthrax, no d'un grup d'AOR). Sorpren, per oblidada, la canya que foten en tot el disc, des de "What doesn't die" fins la propia "We've come for you all". Autèntic thrash dels 80 (no obliden les seves arrels), amb tocs dels 90 (John Bush fa notar la seva presència amb una veu excel.lent) i so del segle XXI (es nota l'interès de la seva nova discogràfica per treure un producte perfecte).

Si hi ha alguna cosa que realment m'encanta d'aquest disc es la seva combinació de canya i melodíes quasi engaxoses. No és un disc "comercial", al cap i a la fi, continua sonant a Anthrax, però tenint en compte l'estil del grup, enganxa, i molt. Per mí, sincerament (i ningú m'ha pagat per dir això), el millor disc d'Anthrax, almenys des del "Among the living". Imprescindible.

Faust