Trobar en el gènere del Metal una banda catalana que s'atreveixi a cantar en català, que s'aventurin a fabricar una música més complexa de l'habitual i lluny dels tòpics del Metal actual, i que a sobre gosin fer-ho amb una solvència i qualitat destacables, és una cosa que d'entrada i de manera invariable ha de sorprendre. No estem acostumats a dedicar elogis a bandes locals que facin alguna cosa diferent de la resta del món i l'aposta d’Apeiron, sens dubte i sentint-ho molt, no els portarà a la fama, ni probablement a ser mai reconeguts en cap lloc més lluny del seu hàbitat natural. I tot per dos simples motius: 1- la seva llengua materna, 2- la gent no sabrà entendre la seva música. És així de simple i així de trist. Músics amb una qualitat abismal, capaços d'autoproduir-se un debut com “Sons Estèrils” i confirmar-se amb aquesta immens “Cru”, es nota que viuen el que fan, que ho senten i ho gaudeixen. I això és una cosa que aconsegueixen transmetre en aquest “Cru”, que millora el seu anterior “Sons Estèrils” per maduresa, per la novetat al baix d'un fora de sèrie com és Javi (exAspid) i per una sensació de sobradesa que espanta. I si escoltes el disc diverses vegades i després tens l'oportunitat de veure'ls en directe, et fa la sensació que si no editen discos musicalment més complexos és perquè la quantitat de gent capacitada per entendre la seva obra quedaria reduïda a quantitats ínfimes i difícilment acceptables.
Ens honra tenir a Apeiron entre nosaltres i retem als més reticents del gènere progressiu que comparteixin amb nosaltres aquesta tan grata satisfacció.

Sergi