Em va arribar, encara no sé si per equivocació, un single d'aquest grup, sense informació ni el típic paperet d'informació de la discogràfica al respecte.
Doncs bé, el vaig escoltar i sonava una baladeta bastant típica de l'AOR, i vaig anar a la habitació del costat a preparar unes cosetes... acabà la baladeta i sonà un tema que em va fer tornar al reproductor a veure si ell solet havia canviat el cd (ja estava pensant en ensenyar-li a fer cafè, massatges cervicals, "burritos" de chile amb carn...) o què carai havia passat.

L'únic que havia passat és que havia saltat al segon track del single, que és el que dóna títol al compacte sencer, "Say Yeah".

De seguida vaig buscar informació del grup i fer-me amb el cd, i resultà que el que creia la típica banda americana es composava d'un trio de belgas, autodefinint-se com pop-rock... el cert és que és el típic cd d'AOR ple de mitjos temps i de temes ràpids enganxosos, però de qualidad i estil només comparable als espanyols 91 Suite en aquest terreny, potser Aquila tinguin més cançons lentes, però ho compensen amb secciones de cordes molt treballades (normal si tenim en compte que aquests tres belgues han passat pel rock, el pop i el jazz).

Ara que després de quasi dos anyos comença a repetir-se'm el cd dels 91 Suite podré combinar-lo amb aquest "Say Yeah" dels Aquila per a les meves nits íntimes amb simpàtiques senyoretes... vaig a trucar-ne a alguna a veure si aquesta nit ho vol provar...