 Amb el seu anterior treball "Parallel Worlds", sense ser cap meravella, ja ens deixar un bon sabor de boca, i ara amb aquest "Apocalypse" novament ho han aconseguit. Començant pel títol dels disc, continuant per la portada i aquell tros de cos alat que apareix enmig del mar, i acabant per les cançons que composen aquest disc.
La veritat és que la primera sensació que pot donar aquest disc després de la primera escoltada és que és quelcom molt estrany, difícil de catalogar. De fet aquesta és la gràcia d'aquest grup. És molt difícil trobar dos temes semblants. Tant podem estar escoltant quelcom power, com neoclàssic, com progressiu i fins i tot happy, perquè no dir-ho.
Moltes cançons, tot i que relativament curtes, totes elles plenes de detalls musicals molt cuidats, i amb moltes melodies clàssiques a base d'orquestració.
La part vocal també realitza un bon treball, aconseguint currar-se unes línies vocals melòdiques molt guapes i originals, però el seu gran semblant a Fabio Lione fa que no es pugui evitar de pensar en Rhapsody mentre s'escolta aquest disc, encara que l'estil musical dels uns no tingui res a veure amb el dels altres. Però bé, aquest pensament (malson més aviat) es pot combatre escoltant atentament cadascun dels racons musicals replets de detalls de gran qualitat tècnica i amb unes cervesetes ben fresques. Bé, i si a més a més pots estar acompanyat d'un parell de noies maques, ja et dic jo que ni t'assabentes que per aquestes melodies hi ha una veu semblant a la de Lione. I si te n'arribes a assabentar, llavors ja estem davant d'un greu problema.
Sergi
|
