Cada treball dels suecs Arch Enemy sempre ha anat acompanyat d’una col·lecció de crítiques bastant positives, fins i tot des d'aquell moment tan crític, per allà l'any 2000, que la formació va patir el seu canvi més rellevant; la veu. Des d'aleshores, la carismàtica i controvertida Angela Gossow ha acaparat el centre d'atenció de tots, ja sigui per la seva condició de dona, ja sigui per la seva peculiar i contundent potència vocal. Des de l'esborronador “Wages Of Sin” fins a aquest “Rise Of The Tyrant”, amb un disc cada dos anys, Angela s'ha guanyat el respecte, l'admiració i probablement l'odi de molta gent.
Aquest “Rise Of The Tyrant” no posseeix cap ingredient que el faci especial respecte a la resta de treballs que completen la seva discografia. El més destacable és probablement que una vegada més, la banda sueca ens ofereix un altre molt bon treball ple de duresa, velocitat i contundència, tot això perfectament combinat amb les adequades dosis de melodies i quedant en clara evidència la qualitat de cadascun dels seus músics, independentment de la sempre destacada Angela. En aquest “Rise Of The Tyrant” vull fer especial èmfasi a Daniel Erlandsson (bateria) i Michael Amott (guitarra), dos monstres en els seus respectius instruments (musicals) que en aquest àlbum sobresurten fins i tot per damunt de la pròpia Angela. I és que és molta la qualitat d'aquesta banda, però molt difícil és sempre saber treure el que té de millor cadascun per obtenir resultats com el que acaba de sortir del forn; “Rise Of The Tyrant”.

Sergi