Com no en aquest 2010, disc homònim de portada millorable, i per a no deixar de ser originals, es tracta d'una banda de metall alternatiu amb vocalista femenina en pla melòdic i un tiu que crida molt per allí a la vora.
Em van enganxar amb el vídeo del single "A Love Like Mine", molt bon tema, i espectacular la vocalista Christine tant en el musical, com en el que és més físic. Així doncs, vaig cercar el disc i vaig passar a escoltar-lo amb bones sensacions en el meu cap.
Però quina va ser la meva decepció en veure que només havien estat capaços de compondre un sol bon tema, el del single, la resta de cançons no són dolentes, però tampoc no podem dir massa cosa positiva al respecte, van passant i ja està.
El segon track del cd és una versió del "Like a Prayer" de Madonna, on ens demostren dues coses:

1 - La veu de Christine s'acosta moltíssim a la de Madonna.
2 - Christine està molt més bona, però va faltada de tècnica vocal si vol emular a Madonna.
El que ens deixa amb una d'aquestes bandes que podrien haver tret un maxi a veure què passa, i nosaltres ens haguéssim quedat amb la imatge de la vocalista d'una banda que no va arribar a treure disc, però l'han tret podent-se haver gastat aquesta dinerada en el bar, i segur que s'ho haurien passat millor, i si ens haguessin convidat, nosaltres també.

Lluís