De la mateixa manera que tenim un munt de grups de Power Metal fent el mateix, tenim també quantitats ancestrals de heavies que beuen lo mateix i que es beneficien lo mateix (el mateix tipus d'espècie, se sobreentén, ja que quan es beneficien la mateixa persona, després algú acostuma a acabar amb una bona pallissa als seus ossos). Doncs amb el Death Metal passa tres quarts del mateix. Hi ha grups que destaquen per la seva duresa, contundència, creativitat, originalitat o fins i tot per les xicotes que tenen (i que la majoria no es mereixen), i altres grups que destaquen per ser un grup més en el seu estil. Aquest és el cas dels suecs Arise, que amb aquest segon disc de títol tan llarg (però com a mínim currat), i tot i no essent un mal disc, no aconsegueixen fer res que cridi l'atenció d'una forma especial, això sí, entre la tralla instrumental i els brams vocals, creus estar a punt d'acabar el disc quan mires el reproductor i t'adones que només portes 30 segons del quart tall. Amb tot això el teu cervell (si encara en conservaves una mica) s'ha encongit uns mil·límetres i les teves oïdes emeten un xiulet un xic molest i que provoca una sensació d'espessor mental tan gran que només podràs resistir fins al final si ets un gran seguidor del Death Metal, ja que si aquest cd ha arribat a les teves mans de forma casual, o l'atures a temps o ja pots anar avisant als teus familiars més propers que accelerin els tràmits pel teu funeral...

...Una coseta... si hi ha algú d'aquests últims, sisplau, no intenteu fer la vostra última obra fent-vos donants d'òrgans, això seria més aviat una cabronada.

Sergi