Sota un molt bon treball de disseny gràfic trobem aquest debut de so bastant millorable i de mescles terribles que provoquen un constant pujar i baixar dels instruments i la veu, provocant una difícil escolta.
Veient els títols de les cançons com ara “Hijo del Trueno”, “Corazón de Juglar”, “Irrompible”, etcètera, podríem pensar que simplement aquest disc és un altre de tants cds de spanish-cutre-metall amb un bon disseny, o el que seria el mateix, un posavasos xulo. El cas és que les lletres no són tan planes, previsibles i infantils com era d'esperar, a les quals li donen aquest mig pas més enllà que sempre reclamem, el poder dir el mateix però sense les mateixes paraules usades per 5000 bandes abans. I la música tampoc prové de l'herència Maiden/Terra Santa, encara que haurien d'aclarir les seves idees, tenim una miqueta de folk metall (que si no fos per les mescles, en tindríem més), barrejat amb happy metall i quelcom més proper a uns primers discos de Avalanch.
Tot i així, no arrisquen en cap moment en el pla musical ni en el vocal, fins i tot l’Àngel a la veu arriba a semblar un cantant més de pop que de metall, li falta cor i potència, cosa que destaca sobretot a “Hijo del Trueno”, on l’Óscar de Lujuria col·labora i deixa anar tot el seu poder.
Hauran de millorar moltíssim el so i les mescles, potenciar l'element folk i suavitzar la base rítmica si volen aquesta veu, o fotre-li més mala llet si vol sonar unida a la resta d'instruments musicals, i decidir-se si volen estendre cap al vessant més edulcorada del metall o fer alguna cosa més seriosa i mirar cap al futur, ja hi ha massa grups que es reparteixen el pastís ja ranci dels que s'han quedat pel camí.

Lluís