Ho sento però no. No, no i no. Per molt grans que siguin els músics que formen aquesta banda, per molt bon currículum que duguin a les seves esquenes i per molt bé que estigui aquest nou (setè ja) treball d'aquesta banda de cracks de la música anomenada Artension, no puc estar a favor d'aquest disc. Estaré boig, borratxo o tot el que vulgueu però discrepo totalment de l'edició d'aquest "Future World". És més, discrepo també sobre la formació de la banda. No em dóna la gana dir que Artension està format per John West, Roger Staffelbach, Steve DiGiorgio, Vitalij Kuprij i Mike Terrana, i després dir que aquí l'únic que brilla és Kuprij. Ho sento però no. Per a res és necessària en aquest disc la intervenció de John West o Mike Terrana, per exemple, per arribar a tan discret paper com el que ocupen en aquest disc. Encara que el cap es digui Vitalij Kuprij no m'agrada acompanyar el resultat d'aquest compacte amb els noms acabats de citar, quan no hi ha un repartiment equitatiu en el treball i lluïment de cadascun d'ells.

Del disc es pot dir que segueix la línia dels altres sis treballs editats fins a dia d'avui; és a dir, està bé, però no aporta res de nou al gènere neoclàssic i a més a més s'acaba fent cansí.

Ah, i discrepo també de la portada, cada vegada són més lletges. S'ha de tenir molt mal gust per escollir això com a portada d'un disc.

Sergi