Recordo jo, que, de petitet, veia els dibuixos animats del "Super Ratón", i em semblaven molts cops fins i tot reals... aquelles dues dimensions, aquells colors plans... i ara, després de les animacions per ordinador, amb els efectes lluminosos, projeccions, moviments i colors, ningú s'atreveix a dibuixar ni a pintar a ma, ni cap nen de menys d'un any aixecaria el puny veient aquells dibuixos i al final del capítol cridaria "A supermineralizarse y supervitaminarse!!!".

El mateix passa amb la música gòtica, sembla que si no entren a la era tecnològica i incorporen elements i sons electrònics, són grups que han passat a la historia.

En aquest cas, els polonesos Artrosis s'han passat, no perquè n'estigui saturat, sinó perquè és massa canvi entre aquest cd i l'anterior "Fetish" en quant a la inserció d'electrònica.

A part, i com ve essent típic en llur evolució musical, les cançons són cada cop més lentes i ambientals, deixant únicament una cançó amb un mínim de velocitat, "Codziennosc" (no, el gat no ha trepitjat el teclat ni res semblant, recordem que, al menys la primera edició dels cds d'Artrosis són en polonès).

Això sí, la veu de la Medeah segueix en uns registres propis i personals, però molt més madura i treballada. Però això no em compensa i no m'atreveixo a posar cap cançó d'aquest cd per antena a menys que vulgui deixar k.o. a la major part de l'audiència o només el guardi a casa per si algun dia em ve el punt i em munto una festa pseudo-neo-hyppie amb ingestions massivas d'LSD i absenta.