Sis anys després de la seva creació aquesta nova banda de Metall Melòdic edita per fi el seu primer disc. Arwen és un grup d'origen madrileny format per l'atípica xifra de vuit músics, dos dels quals són de sexe femení (veu secundària i teclats), mentre que els altres sis serien òbviament de sexe masculí (perquè sinó no se'm passa pel cap què podrien ser).

El disc és bo, i més tractant-se d'un disc de debut, i molt més tractant-se d'una banda nacional (ja que poques bandes hispanes s'atreveixen amb aquest estil, i els pocs que s'hi atreveixen no arriben ni a la decència). El que més caracteritza aquesta banda espanyola és la qualitat compositiva de tots els seus temes i la veu principal a càrrec de Nacho Ruiz, que tot i que li falta una mica per madurar (sobretot en els aguts més aguts en els que arriba al límit de desafinar) aporta una notable actuació en aquest disc, arribant a recordar en segons quines pujades de to a André Matos i a Eduardo Falaschi.

Destacar "Between Love and Pain" i "Alone", per ser els temes vocalment més melòdics i amb unes tornades més enganxoses, i "Eternally" per la bellesa de la cançó i el fantàsitc paper de M. Carmen Castaño a la veu.

Prometedora banda, que de seguir així tindran molt a dir en un futur més o menys proper, això sempre que no acabin caient en lo fàcil i en la monotonia musical com tants d'altres.

Sergi