Després de tres cds de power metall al més pur estil germà, els Asgarth han patit canvis, tant al grup mateix, concretament a les baquetes, com referent a discogràfica i distribuïdora.

El canvi important, almenys de cara a l'oïdor, ha estat darrere de la bateria, on Unai se'ns presenta com més tècnic i menys potent que el seu predecessor, cosa que repercuteix en la música d'aquest "...Garrasia". Ens trobem davant un gir cap a un metall melòdic, menys potent que el que ens havien ofert aquests donostiarres fins al moment, però més treballat i amb un resultat final més regular.

Encara que cds com el seu "III" tenia temes impressionants com "Ito Arte", en la seva globalitat eren cds una mica irregulars en quant a potència i qualitat de les cançons.

Ara, amb aquest quart treball, trobem maduresa i qualitat, potser es troba a faltar una mica de força, però no selecciones cap tema en concret, et quedes amb el disc sencer, i a mesura que passen les escoltes vas apreciant detalls interessants, el típic dels bons discos.

Lluís