Per a qui no els conegui (jo no els coneixia fins ara), es tracta d'un dels diversos projectes del guitarrista Kike G.Caamaño a qui tampoc no coneixia jo, atès que cada vegada escolto menys música espanyola, ja que les bones bandes de veritat dins el panorama melòdic, tendeixen a desaparèixer (91 Suite, Overlife i tants altres), mentre no paren de reaparèixer bandes del passat sense raó de ser ja en aquests temps. Per sort, en el món extrem el país va millor i podem competir a un bon nivell.
Però un s'escolta aquest mini LP d'Asha, i sigui per lo positiva que sona aquesta música, o per la qualitat que té, tornem a tenir esperances de trobar bones bandes espanyoles. Kike ha gravat tots els instruments, i encara que es mostra com guitarrista virtuós, cal destacar l'impecable treball que ha fet a la bateria i al baix. I tot i que parlem de virtuosisme, no es tracta d'una demostració de tècnica pura i dura, sense més, per a això ja tenim massa auto proclamats guitar heros que treuen cd instrumentals i que no acaben servint per a res més que pillar pols en els prestatges.
La música d'Asha és diferent (i recordo que és un músic espanyol, per contradictori que sembli), és un no parar de detallisme tècnic perfectament combinat amb melodies fàcils de pair per l'oient, tot això culminat per la bona veu del cantant danès Jacob Poulsen Alcain (no esperaríeu trobar un bon músic i un bon vocalista en la mateixa banda, a Espanya, es van donar les excepcions a Avalanch, Uzzhuaïa, les bandes abans esmentades, i pocs més). Magnífic treball que ens recorda a aquelles èpoques en que Dream Theater, a més de demostrar lo bons que són, també sabien fer cançons que arribessin al públic.
Voldria dir "llàstima que sigui un EP", però en no tenir ni un segon menyspreable durant els 6 tracks que el composen, podria ser que altres temes no tinguessin aquesta impecable essència musical i trenqués l'homogeneïtat d'aquest treball d'obligada escolta.

Lluís