Quart disc, si mal no ho tenim entès, d'aquest grup de set músics procedents de Croàcia. Un grup que practica un gòtic sense masses arranjaments, a no ser per les harmonies de corda ,o sigui, violi, del qual se n'encarrega una de les dues noies de la banda. Podríem dir que explorarien, musicalment parlant, uns camins similars als que transiten grups com Evenfall o Entwine.

No ho fan malament els músics, però el que són les parts vocals, sincerament, avorreixen tant que acabes absolutament decebut. No estic parlant de males condicions per a la interpretació, però la veu de Marina Zrilic no enganxa en cap moment resultant el fet de escoltar-la, un exercici de constant busca del sentit del ritme a la cançó.

Els ritmes de guitarra i les atmosferes dels teclats, realment, creen una bona col·lecció de riffs, amb els quals es podria haver aconseguit cançons molt més consistents. No estic suggerint que Marina no és la cantant adequada per aquest grup, però, crec que tindria que reflexionar més sobre el fet de cantar com canta. En una cançó plena de contratemps, intentar cantar operísticament seguint els ritmes de guitarra pot tornar boig a qualsevol.

Posant una mica més d'atenció a petits detalls crec que podrien sortir de la etiqueta de grup qualsevol. De moment: recomanat solament per als fans.