En un mític concurs de televisió ens plantejarien la següent qüestió: "Por 25 pesetas díganme nombres de grupos españoles que en directo suenen perfectos. Como por ejemplo Avalanch. Un, dos, tres responda otra vez". I aquí els concursants comencarien: "Avalanch, Saratoga, Koma, hmmm... hmmm... Su Ta Gar, hmmm hmmm Obus, hmmm hmmmmmmm hmmmmmm...". Aquí el presentador, que en aquella temporada representa que seria jo mateix, saltaria i amb la paciència esgotada cridaria: "Aspid, collons, ASPIDDDD!!!!!!".

M'he adonat que encara hi ha molta gent que no coneix Aspid, amb discs a les seves esquenes tan brutals com "Imágenes de Dolor", "Babel" o "Musa". Potser per ser de Girona en comptes de Madrid o pel seu estil més cru que la majoria de bandes hispanes, aquests catalans no gaudeixen de la popularitat merescuda, però això no impedeix que per fi vegi la llum el que els seus seguidors esperàvem; el seu directe, fins i tot m'atreviria a dir que sonen millor que en estudi, i "Latiendo en Vivo" és la prova més clara d'un so perfecte, un grup compacte i uns Juanjo, Javi, Jordi i Rafa fantàstics en les seves respectives funcions. Aquest és d'aquells discs del que només es pot recomanar la seva compra i la seva escolta perquè és un directe indispensable. I si encara no coneixes Aspid, és la oportunitat d'entrar amb molt bon peu.

Sergi