Ens estaven malacostumant. Atreyu eren com aquella dona fogosa que et trobes una nit boja en una discoteca i amb la qual acabes fent de tot a tot arreu. Aquella noia, per què no dir-ho, amb la qual tots hem somiat i que ens agradaria posseir al nostre capritx. Atreyu ens oferien aquesta fogositat en la seva música, qualitat en les seves composicions i un record de satisfacció posterior que et feia valorar la banda de diferent forma que les que tan fàcilment cauen en la pila.
Atreyu amb aquest “Lead Sails Paper Anchor” han madurat, han deixat de ser aquella dona amb la libido pujada, desitjosa de sexe desenfrenat amb independència del moment del dia. Ara Atreyu és una dona formal, enamorada i qui sap si no casada amb algú que li aporta estabilitat, sabent que en aquesta situació mai li faltarà de res. “Lead Sails Paper Archor” és un bon treball, no cal negar-lo, però que només té un parell de temes molt bons, un altre parell més de bastant bons o, simplement, bons i la resta és xavalla, cançons que es nota que estan executades per uns músics amb molta qualitat i classe però que perden aquesta potència d'anteriors discos, aquests discos que et feien veure a Atreyu com aquesta dona ideal, que no fa preguntes i amb la qual no necessites entaular massa conversa per entendre el que les dues persones busquen.
Tinc l'esperança que el que aquesta dona va arribar a sentir torni a reaparèixer, i encara que estigui assentada, casada i enamorada d'aquest home tan ric, pugui arribar a necessitar de nou la passió, això que la satisfà a ella i a la resta dels homes. Potser tindríem el disc ideal…

Sergi