Pocs ens donaven la raó quan al 2000 varem aplaudir la sortida de “l'Afterlife” de Nocturnal Rites i el varem considerar com el camí cap al futur de les bandes de Power Metall: una veu esquinçada que no molestés ni per greus ni per aguts, i l'evolució musical cap al que anomenàvem Metall Melòdic però que ningú sabia exactament què era sense que anés acompanyat de power, neoclàssic o progressiu.
At Vance no es treien del cap el rotllo neoclàssic, i es van esgotar les seves idees en només tres discos (grans discos), però des del 2001, poc feien d’atractiu. Mats Levén va intentar aportar el seu toc personal, però era molt difícil ser comparat amb la millor etapa d'Oliver Hartmann, i a nivell musical la cosa no millorava.
Ara tenim a en Rick Altzi a les veus, vocalista també de Thunderstone i Sandalinas entre altres, i que aporta aquesta veu trencada i melòdica, que encara que no té problemes per efectuar pujades i baixades, sí que musicalment requereix una mica menys neoclàssic o power i tendir cap al més pur i simplement melòdic. El resultat és notable, i encara que amb temes com “Last in Line” realment impressionants (sobretot per a una banda que consideràvem ja morta), la resta no desmereix, i encara que no siguin grans cançons, sí que en una trobes una molt bona melodia vocal, en una altra una tornada encomanadissa, en una altra un encertadíssim riff, etc…
Així doncs, At Vance tornen a la vida amb aquest segon cd amb Altzi a la veu i primer amb un enfocament un tant diferent.

Lluís