Com la majoria de lectors sabreu, o potser directament teniu alguna experiència que ho confirmi, molts de nosaltres podem fer que octogenàries necessitades d'ajudes per a les funcions motrius es converteixin en àgils atletes dignes de medalles si se'ns creuen de nit en algun carreró fosc. Però al mateix temps, si ens ho proposem, podem ser correctes i repulsivament bons, tant que un puto teletubbie sembla un assassí violador de menors al costat nostre (l'exemple inicial era amb un capellà, però….).
Ja que bé, tenim el tercer disc d'aquesta banda formada per membres grups de metall extrem de la més pura escena noruega (Enslaved, Sahg, etc…), però amb una música que es mou entre el hard rock i el post grunge més actual.
Si una altra banda hagués perdut a en Tom Cato Visnesv de Gorgoroth al baix, potser cercaríem si això ha afectat a nivell musical, però parlant d'un estil com aquest, poc canvia en el so de la banda. També ha hagut canvi a les tecles pel que fa al seu segon treball… però bé, és post-grunge, no black metall simfònic, i estem en les mateixes. Novament, gran treball de tius brutos i lletjos fent música de nens de papa ben pentinats, l'únic que segueixo sense veure aquesta veu tan fineta en un estil que en general queda moltíssim millor amb una veu mitja esquinçada, sigui per voluntat pròpia o per les substàncies líquides o no, ingerides.

Lluís