Avantasia ja no és una banda que s'hagi de presentar. Tobias Sammet ha fet d'aquest projecte un clàssic, a l'altura del típic hit de l'estiu, o de l'emissió de "Les Sandàlies Del Pescador" o "Ghostbusters" per Nadal. Avantasia va perdre el seu encant ja fa temps; el seu encant, la seva originalitat, la seva gràcia, el seu interès. tot es va perdre ja fa temps, després de la "Metal Opera" amb què va néixer el concepte Avantasia. I és que Tobias ha anat perdent manxa, tant a Edguy com a Avantasia, coincidint segurament amb el que semblava que era el moment més madur de la seva carrera.
"The Wicked Symphony" és la nova obra del germànic, acompanyat una vegada més (com no) d'il.lustres famosos del gènere com Jorn Lande, Michael Kiske, Tim Owens, Kai Hansen, Oliver Hartmann, Bob Catley, i molts uns altres que en definitiva. sí, són els de sempre. Encara que aquesta vegada, per sorprenent que sembli, el resultat final és força interessant i segurament podríem catalogar-ho com el millor en els últims vuit anys (concretament des de la "Metal Opera"), però el problema recau en que:

- Treure 2 discos al mateix temps fa perdre qualitat, força i credibilitat, per molt bo que pugui ser un d'ells (vull remarcar el un d'ells).

- Estar sempre envoltat de les mateixes vaques sagrades et pot resoldre la papereta sovint, però a la llarga ja cansa, sobretot perquè tots ells surten en infinits números de diferents col.laboracions.

- Quedar-se encasellat en un mateix estil/gènere musical, sense ni tan si més no intentar ni un tipus d'innovació o experiment en el que és un projecte, acaba per restar-li interès al susdit. Aquest cas és com la història de "què ve el llop, que ve el llop". Aquest és un bon disc, segurament el millor d'Avantasia en anys (incloent també el disc que ha sortit al costat d'aquest per separat), però per tot el que s'ha dit a dalt pot passar totalment desapercebut i escàs de credibilitat, resultant de poc interès general.

Sergi