Després de la mort del seu bateria (a qui se li passa pel cap repetir gira amb Buckcherry quan havien sortit tots vius de la primera) van cercar al primer xaval que van trobar per a què els gravés el disc, així per anar tirant, i en van trobar a un anomenat Mike Portnoy que està en un parell de grupets poc coneguts en el món del metal.
Però aquesta mort els ha fet obrir els ulls, i els ha fet veure que la vida és breu, i més si vas de gira amb Buckcherry i intentes seguir-los el ritme de sexe, drogues i alcohol, a veure, que potser l'atac al cor del seu exbateria va ser perquè el porc agredolç tenia quelcom de dolent, qui sap. El que sí sabem és que han fet un gir musical cap al més melòdic, del que ja en tenien un xic en els seus discos, però que en aquest "Nightmare" acaba sent força el tot. Suposo que en un moment on les vendes de cd estan sota mínims, i sent Avenged Sevenfold una banda que amb aquests temes ràpids, amb tornades iguals de ràpides però molt melòdiques, entren en la banda sonora de moltíssims videojocs, més difícils de piratejar i pel que també cobraran royalties, han decidit que el seu futur és aquest tipus de cançons. A aquells a qui els anava el vessant més dur d'Avenged Sevenfold, els desil.lusionarà aquest nou treball (només gaudiran "God Hates Us"), aquells que som aficionats als jocs de carreres o d'estampar-se, gairebé podríem dir que és el que esperàvem, encara que ens hagués agradat una segona meitat de disc tan ràpida com la primera.
I per acabar, només comentar que encara que avorreixo als actuals Dream Theater, he de reconèixer que en Portnoy ha fet un grandíssim treball amb aquest disc, dotant als temes d'una velocitat i uns detalls tècnics per admirar. M'ha recordat el primer disc de Terrícola amb Rage, on va dotar d'un colorit fins al moment desconegut per la banda uns temes que ja eren bons, però van millorar sencers.

Lluís