Uns altres de nous, de Suècia, el lloc per excel·lència del Death Meta. Doncs aquest cop res de Death, sinó Power Metal. Estrany? Doncs una mica la veritat, un ja s'havia acostumat a relacionar Suècia amb les sueques i amb el Death, i ara ja se'ns junta el Power i ja són masses coses.

Doncs a mode d'entendre'ns tindríem uns altres Sonata Arctica, encara que el debut d'aquests últims vapuleja aquest "Perpetual Twilight" per totes bandes. El disc... psie, amb un enfocament massa típic i amb excessives semblances als abans anomenats Sonata Arctica, però sempre a un nivell inferior. Bateria massa constant, jo diria que qui la toca és més aviat un robot programat a un ritme fix.

La veu... monotonal, excessivament lineal, sense cap variació al llarg del disc. La sensació que a un li queda és que el paio va gravar les parts vocals sota un espès núvol de ressaca típica d'un diumenge pel matí després de dues nits d'alcohol sense parar.

La resta... bé, ritmets típics agafats de diversos discs del munt del gènere.

I poc més, bastant fluixet el disc com a debut, per al qual no val només lo de "Som suecs, lloc de creació de poderós Metall" com a promoció, perquè aquí el més poderós que he pogut trobar és la cervesa que m'acabo de beure... i era de les cutres-barates...

Sergi