 Després del seu fantàstic fins ara darrer treball "Back to the kingdom", semblava molt difícil poder gravar un altre disc capaç de fer oblidar l'anterior. De fet no ho han aconseguit amb aquest "Eyes of darkness". Amb aquest disc mantenen la seva inconfusible i potser ja típica línia hardrockera amb ritmes enganxosos, aconseguint bones cançons com "When the sun goes down" i "Wonderland". La notable millora de la qualitat musical pot notar-se en cadascun dels talls, quedant plasmada sobretot en "The four horsemen" i la cançó que dóna nom al disc, "Eyes of darkness". "Keep flying", "One million faces", "At the crack at dawn", "Angel",...és difícil trobar una cançó que no es trobi a l'alçada de la resta. Al escoltar el disc per primer cop un pot quedar-se una mica indiferent, però després d'haver-lo escoltat un parell o tres de cops i d'haver captat l'essència del disc i els detalls de qualitat amb que ens obsequien, es pot afirmar que ens trobem davant d'un bon treball, encara que, en general, una mica massa lent pel meu gust. Tot i això, han sabut conservar l'estil que venen practicant fins ara i que els hi dóna un distintiu que a molts grups els hi agradaria tenir. Axxis és un d'aquells grups que saben fer cançons de les que sempre venen de gust escoltar, amb independència de l'estat anímic, i fent que desitgis acabar-te la cervesa que tens a les mans per poder prendre-te'n una altra sense parar de moure't amb la seva música. Si alguna vegada s'esvaeix aquesta màgia, possiblement sigui perquè aquest quintet alemany posarà punt i final a la seva carrera. M'agradaria pensar que això no succeirà fins d'aquí moltes cerveses. Que així sigui.
Sergi
|
