A Axxis sempre els tindrem en especial estima, atès que en més de 13 anys de programa de ràdio, et recordes dels personatges més arrogants a qui has entrevistat, dels passotes, dels imbècils, i després dels més divertits, i en més de 1100 programes, Bernhard Weiss, vocalista d'Axxis, queda en el nostre record com un dels 3 o 4 personatges més divertits, interessants i agradables amb qui hàgim tingut el plaer de xerrar.
Tot i així, criticarem alguna cosa d'aquest nou cd, començant per la falta d'aquella veu femenina que tant ens havia agradat en el seu anterior disc, i que ara queda relegada a moments puntuals com segona veu o barrejada entre els cors.
També crec que porten alguns discos seleccionant mal el tracklist, perquè una de les principals crítiques cap a aquest grup és que en Bernhard té només un registre molt alt i no surt d'ell. I si el que fan als discos és ficar els temes de tons més alts al principi, la gent seguirà opinant el mateix i no s'escoltaran el cd sencer.
I això és una veritable llàstima, perquè el quart track és un magnífic tema en alemany, “Fass Mich An”, on en Bernhard va del més baix als seus registres habituals més alts. I a partir d'aquí els temes es combinen uns més canyers, uns altres menys, però tots amb aquesta varietat de registres, al costat dels arranjaments orquestrals que fa poc van incorporar a la seva música, que resulta en molt bones cançons fins al final del cd. A més, al principi del cd els cors et sonen una mica “lights", que baixen la intensitat del tema quant entren, però a poc a poc veus com aquests cors en un mateix to i volum durant el disc acotxen a cada cançó i l'acoloreixen segons si tenen més o menys presència femenina, algun fins i tot gutural (però mantenint uns tons i un volum molt més baix que la veu principal), i al final resulta un gran encert que aporta un plus al notable resultat final d'aquest cd.

Lluís