Després d'uns anyets sense parar de rebre notícies que si ara se separen, que si tornen amb un altre nom, que si canvien a aquest, a aquest i/o a aquell, notícies d'ex-membres... tornem a tenir un cd de Azrael. El resultat general és un cd de metall melòdic que es caracteritza pel risc nul en qualsevol aspecte.

El nou vocalista, en Miguel Carneiro és molt més adequat als temps que corren, trencant amb el típic cantant cridaner, amb una veu trencada que podria imprimir molta força a les cançons, però que no força ni en els temes més ràpids, la única cosa que fa és pujar de tons perdent cos, quan a aquesta mena de veu se li pot treure més potència.

Les lletres tampoc aporten massa, i encara que tenim bons sols de guitarres, com he dit abans, no arrisquen i musicalment es queden en un metall que no sobresurt per damunt de molts altres grups. Tot i així, després d'un parell d'escoltes, és un disc agradable d'escoltar, les melodies encara que siguin bastant simples, no cauen a buscar descaradament la comercialitat, i això s'agraeix. Ara caldrà veure si val la pena el retorn per no aportar-nos més que quelcom agradable, o bé això només és una excusa per tornar als escenaris i d'aquí a uns mesos portar-nos alguna cosa que sigui agradable però també interessant.

Lluís