Títol de disc. horrible, portada. tant o més horrible si cap i una música que se'ns presenta com aHard Rock poques ganes ens donen d'escoltar el cd.
Però ja se sap que els paranoies ens sacrifiquem per la música (bé, i pel sexe. ah, i per l'alcohol. pot ser. que també pels motors potents sobre rodes. i per. bé, vaja, que som uns molt sacrificats i se'ns reconeix poc), doncs mira, ens vam escoltar el cd. total, de vegades penso que hem escoltat tants discos dolents, que ens estem immunitzant.
Total, que li vam donar al play i. hòsties, doncs no està gens malament. És un hard rock una mica punkarra i desfasat entre Hellacopters (de fet comparteixen al productor Xips Keisbye) i BackyardBabies, però amb un toc més de hard rock setentero barrejat amb heavy dels 80. És una bona fórmula que dóna molt bons resultats en la primera part de disc, amb temes animats, atrevits i que enganxen bé, encara que després es fa una mica avorrit i repetitiu, a partir del sisè o setè track.
Per ser un segon disc no està malament (si no comptem ni la portada ni el títol del cd), el seu so és bastant personal dins de l'estil abans comentat, i el resultat general bastant atractiu.

Lluís