De vegades el segell Massacre ens sorprèn amb grups estranys, per bé o per mal, en aquest cas, evitem qualificacions perquè és quelcom que depenent de la quantitat de cerveses preses o de l’estat d’ànim, entra millor o pitjor.

Amb aquest nom pensàvem que seria un de tants grups que proven de fer música potent i melòdica a parts iguales, i el resultat és que si ho han provat, s’han quedat en l’intent, doncs a part dels primers compassos de cada tema, la potència no es troba enlloc, almenys en un nivell considerable. El resultat, per tant, és quelcom bastant suau, però això no implica que sigui d’un estil AOR o Hard Rock, sinó més aviat progressiu, tot i que un progressiu bastant assequible i enganxós, la banda comercial d’aquest estil, amb alguns tocs de Power Metal.

Entra molt bé a la primera, la segona, etc... doncs en ser progressiu, hi vas descobrint detalls darrera cada cop que l’escoltes, tot i que ja diem que no és rés per a moure les grenyes amb mala llet.... podríem fer un símil amb una cubana que tens a sobre i que va dient allò de “suavesito, suavesito” mentre es mou sinuosament i de la qual vas trobant racons inexplorats, les noies............... no sé, podeu anar a l’apartat Paranoia Team i a veure si la vostra imaginació flueix amb alguna de les fotos, si no, poseu-vos en contacte amb nosaltres i provarem de solventar-ho.

Tot i ser quelcom proper al Metal Progressiu, ja hem dit que també és quelcom bastant comercial, fins i tot els teclats s’aproximen molt en alguns moments al so de Jean Michel Jarre. Les melodies de guitarra són fluides i digeribles, combinades amb una guitarra rítmica bastant pesada, la bateria i el baix combinen amb una i altra, i es poden mostrar ràpids com les melodies o lentes i pesades seguint la guitarra rítmica, tot i això, s’ha de dir que aquestes combinacions són constants, com els canvis de ritme enmig de les cançons, i que la velocitat a la que ens referim no és la velocitat de Helloween al Walls of Jericho, sinó quelcom més tranquilet. De tot això n’acaba resultant un so prou particular i propi.

Una curiositat per acabar, el títol del disc està repartit entre la portada i la galeta, és a dir, que no surt sencer a cap de les dues bandes sinó que el comences llegint a la portada i l’acabes al compacte pròpiament, diferent.