No vaig trigar massa en adonar-me de que Balance of Power era un grup molt a tenir en compte en l'escena del metal melòdic-progressiu. M'agraden, sí, sobretot el seu tan complert "Ten More Tales..." que em va fer reconèixer que aquesta banda tenia casta. Bons músics, un molt bon cantant i una classe sorprenent a l'hora de crear melodies y cançons. Molt bon gust i sobretot magnifica posada en pràctica.

Però sembla que estem destinats a trencar amb el que ens agrada, com si es tractés d'una núvia a la que estimes molt y decideix deixar-te, segons ella per amor, perquè se sent massa estimada i no pot controlar la situació (quan dos mesos abans es queixava del contrari).

Lance King ha deixat la banda i ha decidit seguir amb el treball que paral·lelament portava amb la seva discogràfica i és substituït per John K (que seria com el de la pel·lícula però canviant la Q per la K, en plan punky).

La música segueix a un nivell impressionant però la veu es massa semblant a la de Geoff Tate (Queensrÿche), amb freqüents tonalitats a lo James LaBrie (Dream Theater). El carisma y ganxo que les cançons de Balance of Power posseïen amb Lance King han disminuït considerablement, ja sigui per la nova incorporació vocal o perquè el conjunt dels temes que composen el disc son més aviat massa pausats y monòtons.

No em simpatitza el canvi de veu, com tampoc em convenç aquest disc, encara que no em costa reconèixer que el nivell musical segueix essent el que ens han vingut oferint des dels seus inicis.

Sergi