Tenint en compte el títol de l'àlbum, no crec que ningú es pugui imaginar que el bateria es fiqui a tocar com en Mike Portnoy o algun dels guitarres a emular al mismíssim Steve Vai.
Si volien amb aquest títol realitzar una declaració d'idees, crec que han deixat bastant clares les intencions del grup en aquest el seu tercer treball d'estudi.
16 cançons per a penes mitja hora de durada del disc. Energia, potència, el cantant, que per cert és el campió de Dinamarca d'un concurs de beure cervesa, no para d'udolar en tot el disc, riffs hardcore de la vella escola, lletres compromeses... Res que ens pugui sorprendre però amb la vitalitat i les ganes que fan de Barcode una banda que, si reafirma en directe el que aquí ens ofereixen, més (si es vol), una lleugera col·laboració del públic assistent, tancant-se un parell d'horetes en un bar, per solidaritzar-se amb el cantant en l'excés de ingestió de substàncies líquides escumoses, per posar-se a to, poden ser pura dinamita.
No és un àlbum per un públic general, més aviat és per ficar-lo al cotxe a tope de volum i sortir a destrossar tot l'univers al teu voltant. Pels no entesos en el tema pot acabar sent una successió de repeticions constants, puix que el cantant no et variarà de tonalitats ni els riffs es faran de més de 4 acords.
Però Barcode saben desgranar els temes, i les bones idees, fent d'aquest "Hardcore" un bon disc a tenir en compte.
Devi
|
