 Quan vaig sentir que el títol del nou treball de Barricada es titulava "Bésame..." vaig pensar: "No pot ser, ara se m'han tornat romàntics?". Després vaig veure la portada i molt romàntica doncs com que no seria, i després em vaig adonar d'aquells sospitosos punts suspensius que acompanyen el títol del disc. Què voldran dir? Doncs res, només és posar el cd, i als pocs segons ja queda tot aclarit. Darrera dels punts suspensius vindria el lloc en el qual hauria de ser donat el petó, i al meu mode de veure, el que s'entén actualment com a romàntic doncs tampoc seria. Ja m'estranyava a mi! Tornem a tenir de nou als Barricada en estat pur. Qui no els coneix encara? Qui no ha sentit a parlar mai de "El drogas"?
Per aquells que mai s'hagin atrevit a escoltar-los, s'ha de dir que en aquest grup no trobaran a uns grans músics o compositors, entre d'altres coses perquè tampoc pretenen ser-ho. La protesta és el seu paper, i es dediquen a això, a fer cançons protesta. De què? Del que sigui, em sembla que els dóna absolutament igual. La qüestió és queixar-se, i mentre aquesta sigui la seva filosofia, temàtica no els hi faltarà.
Als ja acèrrims seguidors de la banda no els decebrà, ans al contrari. Els de certa edat recordareu que a partir de mitjans dels 90 les promocions es basaven en el curro que hi havia darrere dels temes, que si gravaven tres pistes de veu, set de guitarres, etc... però s'oblidaven una mica de la garra i el carisma que havia fet gran aquesta banda. En aquest disc tenim ambdues coses, molt de curro en els temes per una part, i per l'altra, un feeling i una garra que no ens l'acabarem. La veritat és que tot i que no han abandonat la seva línia, es nota que hi ha hagut més treball de l'habitual en cadascuna de les seves cançons i s'han acabat currant un bon disc.
Sergi
|
