Nou disc d'aquests finlandesos (qui no els conegués ja podia suposar-s'ho pel nom que tenen), pel qual s'han pres una mica més de l'any just al que ens tenien acostumats entre disc i disc. I crec que aquí hi ha l'error del disc. Fins ara era treure un disc, presentar-ho en directe, i entre borratxera i borratxera d'aquests directes, compondre i preparar nous temes, gravar-los, i tornar a començar.
No sé si aquesta vegada han decidit compondre a casa seva, sense alcohol a la vista, amb tranquil.litat, o què carai han fet, però aquest disc és un disc de hard rock seriós. típic. El que ens agradava d'aquests penjats liderats pel TaffBastardo (i els seus sequaços Don Osmo, El Bastardo Grande, El Muerte i El Diablo) eren aquests temes directes, frescs, divertits. amb impressionants anades d'olla en quant a idioma i plantejament dels propis temes i les seves temàtiques.
En aquesta ocasió no tenim res d'això, tenim un disc de temes de tall clàssic, sense amb prou feines conya, amb les temàtiques típiques de rock i motos. re que no hi hagi milers de bandes que fan i que ho fan millor.
Decepció absoluta davant un disc que no és dolent, però que m'ha avorrit, sent això tot el contrari del que m'esperava d'ells.

Lluís