Primer cd d'aquest grup argentí després de dues demos i potser massa temps d'espera. Musicalment està bé, agradable a l'escolta i en moments, interessant.

Però encara que em resisteixi a assimilar-lo, cal reconèixer que no tots els cantants argentins són uns cracks, i encara que en Sergio no és un mal cantant i disposa d'una bona tècnica, canta tons per sobre de les seves possibilitats (llegat del típic metall espanyol), perdent tot el cos i resultant fins a contraproduent en certs instants.

A part, seguim amb els tòpics de les lletres de mites, llegendes, batalles i guerrers, una altra mala influència que ha arribat a Sud Amèrica provinent d'Espanya. Això que ho facin Rata Blanca, val, ja que la seva elegància és única (encara que esperem que no segueixi decaient com al seu últim cd), però absolutament tots els altres grups, siguin d'un costat de l'Atlàntic o de l'altre, cauen en els mateixos tòpics, i a la dreta de l'Atlàntic duem 15 anys d'aquests tòpics i els tenim aburridíssims.

Si en Sergio assumeix que el cantar metall no és cridar o xisclar, baixa de tons i canvien les lletres de Bayron, podem tenir una altra bona banda de metall, ja que musicalment així es deixa notar, però no amb aquest primer cd.

Lluís