 Que un grup, sigui de l'estil que sigui, et sorprengui gratament amb el seu primer treball és quelcom que a un servidor li aporta una gran satisfacció, i sorgeix així l'esperança que aquesta música nostra segueixi el seu camí amb dignitat.
Alguns, per "a" o per "b", ho tiren tot per terra, i d'aquests, molts en el segon pas, també conegut com el "compromès" o "definidor", i és que per a veure una trajectòria es necessiten dos punts que unir.
Beethoven R han entrat ja en el selecte grup dels que impressionen a la primera, ho feren amb "Ja Ja" i ho ratifiquen amb aquest "Un Poco Más".
El grup en si mateix, i amb ell la seva música, és una glopada d'aire fresc brutal, practicant un estil bastant oblidat per aquí i del qual darrerament tan sols queden reductes notables de menció en el país de les barres i estrelles.
Dones, festa, Rock n' Roll, dones... més dones i també dones són els temes de que tracten aquests tretze temes, que es mouen entre les heavies "La voy a liar" o "Viejo corazón de acero" i la bluesy "Sobreviviré", essent el Hard Rock potent i descarat la nota predominant, com en "Quien irá por ti soy yo" o "Héroe de cristal", segurament del millor de l'àlbum. Això, és clar, qualla perfectament amb el tema principal del disc, que hem quedat que era...... molt bé! premi!
Bàsicament es tracta d'un disc collonut, fet amb personalitat, amb temes ben executats i produïts. Sobre tot et servirà, si ets home, per mirar-te les dones amb més lascívia, si cal; i si ets dona, per a que notis que encara més mirades fogoses recauen sobre tu. Si és que al final tot es redueix al mateix...
Ivan Sàez
|
