L'avi la va enviar a buscar un ram de flors per decorar el balcó de la seva habitació. Tota contenta, va començar a baixar la muntanya buscant flors i desitjant, dins de la immensitat del seu gran cor, trobar-se al seu gran amic Pedro pasturant les cabres, com en ell era costum, per tal de poder esmorzar junts i compartir unes quantes rialles.

Mentre baixava la muntanya la seva alegria va tornar-se ombrívola... feia dies que no tenia noticies de la seva amiga Clara, i això la posava molt neguitosa...ella sabia que la senyora Rottenmeier era molt estricta i malcarada, i que tot sovint feia plorar a la Clara. Tant de neguit i dolor van fer que Heidi corres i corres i corres.....una pedra va posar-se enmig del camí....ella no la va veure. Un parell de membres del seu cos van sortir volant.... Litres de sang queien muntanya avall, arribant fins al prat on Pedro estava pasturant les cabres. La columna vertebral feia esforços per no despendre's totalment de l'estructura corporal de la que, fins fa poc, havia format part de forma tan harmoniosa. Fragments de massa encefàlica es confonien enmig de l'esplendorosa i fresca herba de les valls dels Alps.

Nergal, flanquejat per els seus dos nous companys, Inferno i Orion, estava contemplant l'escena des d'un turó proper. Una paraula va despendre's dels seus llavis...."Demigod".

Ivan Cateura